MÉS ENLLÀ DE LES CENDRES DEL NOSTRE PROPI VESUBI. L’art, considerat com quelcom que serveix per decorar, és un tema. L’altre, que pretén ser la plasmació d’una investigació, és diferent. Requereix una concentració especial. És una qüestió de temps. La mateixa duració que necessitem per escoltar el discurs d’una persona que tingués una idea interessant per transmetre. En aquest sentit, la voluntat de percebre rastres del FET D’EXISTIR, cadascú a la seva manera, ens condueix a mirar, sentir, observar les obres realitzades amb preocupació continguda per Marta BALLVÉ. En el transcurs del camí mental que practicarem, seguint la seva obra, podrem descobrir les petjades d’uns moments viscuts amb plena maduresa. Les estructures respiren diferents possibilitats d’organitzar uns records concentrats en el més mínim dels seus detalls. Fons i contra-fons. Plomades que temptegen una raó de ser. Horitzons que fugen del seu propi punt de fuga. Diagonals escasses. Corves per envoltar idees o connectar-les. Constel.lacions de sorpreses per experimentar en cada cantonada d’una frase. Frases? Sí ja que, a part de la seva plasticitat, el contingut de l’obra de Marta BALLVÉ té molt a dir. Vista de pressa o de lluny, podria semblar fredament casual. Els personatges estan atrapats per l’aura de les seves històries. Pertanyen a uns instants emocionals on el dubte està bategant entre destinacions insospitables. Per això, pot ser, els grafismes nerviosos plantegen preguntes a la matèria. Les temptatives de lectura dirigides tant al passat com al futur, són múltiples. Impregnen l’espai comprensiu de tal manera que, només el FIL CONDUCTOR que, de vegades hi apareix, ens podria resoldre alguns dels seus sentits. El recorregut visual està sembrat de fragments redistribuïts en uns compartiments sota tensió. Per això, mirant-lo detingudament, ens convenç de la plenitud del treball de l’artista. Una labor que existeix al moment de dialogar amb símbols en estat viu. Es a dir arribar a la PRESA DE CONSCIÈNCIA d’uns episodis actius tant dintre, como fora de nosaltres mateixos, o en una altra dimensió. Nomes cal centrar-nos per escoltar i connectar amb la seva realitat. Establir el pont, entre la part que coneixem i l’altra per ser descoberta. La vida simbòlica pertany a un capítol de la nostra imaginació feta per viure i explorar la multiplicitat del coneixement que es troba davant del llindar de les portes que ens envolten. Ens atrevim franquejar les obres de Marta BALLVÉ? L’ALTRANGE (Conferenciante)