martes, 10 de abril de 2012

RECORRIDO POR UNA EXPOSICIÓN

MÁS ALLÁ DE LAS CENIZAS DE NUESTRO PROPIO VESUVIO. El arte, considerado como algo que sirve para decorar, es un tema. El otro, que pretende ser la plasmación de una investigación, es diferente. Requiere una concentración especial. Es una cuestión de tiempo. La misma duración que necesitamos para escuchar el discurso de una persona que tendría una idea interesante para transmitir. En este sentido, la voluntad de percibir rastros del HECHO DE EXISTIR, cada cual a su manera, nos conduce a mirar, sentir, observar las obras realizadas con preocupación contenida por Marta BALLVÉ. En el transcurso del camino mental que practicaremos, siguiendo su obra, podremos descubrir las huellas de unos momentos vividos en plena madurez. Las estructuras respiran diferentes posibilidades de organizar unos recuerdos concentrados en el más mínimo de sus detalles. Fondo y contra-fondo. Plomadas que tantean una razón de ser. Horizontes que huyen de su propio punto de fuga. Diagonales escasas. Curvas para rodear ideas o conectarlas. Constelaciones de sorpresas para experimentar en cada esquina de una frase. Frases? Sí puesto que, aparte de su plasticidad, el contenido de la obra de Marta BALLVÉ tiene mucho que decir. Vista deprisa o de lejos, podría parecer fríamente casual. Los personajes están atrapados por la aura de sus historias. Pertenecen a unos instantes emocionales donde la duda está latiendo entre destinos insospechados. Por eso, quizá, los grafismos nerviosos plantean preguntas a la materia. Las tentativas de lectura dirigidas tanto al pasado como al futuro, son múltiples. Impregnan el espacio comprensivo de tal manera que, sólo el HILO CONDUCTOR que, a veces aparece, nos podría resolver algunos de sus sentidos. El recorrido visual está sembrado de fragmentos redistribuidos en unos compartimentos bajo tensión. Por eso, mirándolo detenidamente, nos convence de la plenitud del trabajo de la artista. Una labor que existe al momento de dialogar con símbolos en estado vivo. Es decir llegar a la TOMA DE CONCIENCIA de unos episodios activos tanto dentro, como fuera de nosotros mismos, o en otra dimensión. Sólo tenemos que concentrarnos para escuchar y conectar con su realidad. Establecer el puente entre la parte que conocemos y la otra que tenemos que descubrir. La vida simbólica pertenece a un capítulo de nuestra imaginación hecha para vivir y explorar la multiplicidad del conocimiento que se encuentra ante el umbral de las puertas que nos rodean. ¿Nos atrevemos franquear las obras de Marta BALLVÉ? L’ALTRANGE (Conferenciante)
MÉS ENLLÀ DE LES CENDRES DEL NOSTRE PROPI VESUBI. L’art, considerat com quelcom que serveix per decorar, és un tema. L’altre, que pretén ser la plasmació d’una investigació, és diferent. Requereix una concentració especial. És una qüestió de temps. La mateixa duració que necessitem per escoltar el discurs d’una persona que tingués una idea interessant per transmetre. En aquest sentit, la voluntat de percebre rastres del FET D’EXISTIR, cadascú a la seva manera, ens condueix a mirar, sentir, observar les obres realitzades amb preocupació continguda per Marta BALLVÉ. En el transcurs del camí mental que practicarem, seguint la seva obra, podrem descobrir les petjades d’uns moments viscuts amb plena maduresa. Les estructures respiren diferents possibilitats d’organitzar uns records concentrats en el més mínim dels seus detalls. Fons i contra-fons. Plomades que temptegen una raó de ser. Horitzons que fugen del seu propi punt de fuga. Diagonals escasses. Corves per envoltar idees o connectar-les. Constel.lacions de sorpreses per experimentar en cada cantonada d’una frase. Frases? Sí ja que, a part de la seva plasticitat, el contingut de l’obra de Marta BALLVÉ té molt a dir. Vista de pressa o de lluny, podria semblar fredament casual. Els personatges estan atrapats per l’aura de les seves històries. Pertanyen a uns instants emocionals on el dubte està bategant entre destinacions insospitables. Per això, pot ser, els grafismes nerviosos plantegen preguntes a la matèria. Les temptatives de lectura dirigides tant al passat com al futur, són múltiples. Impregnen l’espai comprensiu de tal manera que, només el FIL CONDUCTOR que, de vegades hi apareix, ens podria resoldre alguns dels seus sentits. El recorregut visual està sembrat de fragments redistribuïts en uns compartiments sota tensió. Per això, mirant-lo detingudament, ens convenç de la plenitud del treball de l’artista. Una labor que existeix al moment de dialogar amb símbols en estat viu. Es a dir arribar a la PRESA DE CONSCIÈNCIA d’uns episodis actius tant dintre, como fora de nosaltres mateixos, o en una altra dimensió. Nomes cal centrar-nos per escoltar i connectar amb la seva realitat. Establir el pont, entre la part que coneixem i l’altra per ser descoberta. La vida simbòlica pertany a un capítol de la nostra imaginació feta per viure i explorar la multiplicitat del coneixement que es troba davant del llindar de les portes que ens envolten. Ens atrevim franquejar les obres de Marta BALLVÉ? L’ALTRANGE (Conferenciante)
AU DELÀ DES CENDRES DE NOTRE PROPRE VÉSUVE. L'art, envisagé comme quelque chose qui sert à décorer, est un sujet. L'autre, qui prétend être la concrétisation d'une recherche, est différent. il requiert une concentration spéciale. C'est une question de temps. La même durée dont nous avons besoin pour écouter le discours d'une personne qui aurait une idée intéressante à transmettre. En ce sens, la volonté d'apercevoir des traces du FAIT D'EXISTER, chacun à sa façon, nous conduit à regarder, sentir, remarquer les oeuvres réalisées avec préoccupation contenue par Marta BALLVÉ. Dans la démarche du chemin mental que nous pratiquerons, en suivant son oeuvre, nous pourrons découvrir les empreintes de ces moments habités avec pleine maturité. Les structures respirent différentes possibilités d'organiser des souvenirs concentrés sur ses détails les plus infimes. Fond et contre-fond. Plombées qui tentent une raison d'être. Horizons qui fuient de son propre point de fugue. Diagonales rares. Courbes pour entourer des idées ou les connecter. Constellations de surprises pour éprouver à chaque coin d'une phrase. Phrases? Oui puisque, à part de sa plasticité, le contenu de l'oeuvre de Marta BALLVÉ a beaucoup à dire. Entrevue à la hâte ou de loin, elle pourrait sembler froidement casuelle. Les personnages sont attrapés par l’aura de ses histoires. Ils appartiennent à des instants émotionnels où le doute est en train de battre entre des destinations insoupçonnées. Pour cela, peut être, les graphismes nerveux posent des questions à la matière. Les tentatives de lecture dirigées autant au passé comme au futur, sont multiples. Ils imprègnent l'espace compréhensif de telle façon que, seulement le FIL CONDUCTEUR qui, parfois y apparaît, pourrait nous résoudre quelques uns de ses sens. Le parcours visuel est semé de fragments redistribués en compartiments sous tension. Pour cela, en le regardant avec attention, il nous convainc de la plénitude du travail de l'artiste. Un labeur qui existe au moment de dialoguer avec des symboles à l’état vif. C’est à dire atteindre la PRISE DE CONSCIENCE de ces épisodes actifs aussi bien à l’intérieur, qu’à l’extérieur de nous mêmes, ou en une autre dimension. Il suffit de se centrer pour écouter et connecter avec sa réalité. Établir le pont, entre la part que connaissons et l'autre à être découverte. La vie symbolique appartient à un chapitre de notre imagination faite pour habiter et explorer la multiplicité de la connaissance qui se trouve devant le seuil des portes qui nous entourent. Allons-nous donc franchir les oeuvres de Marta BALLVÉ? L’ALTRANGE (Conférencier)

domingo, 1 de abril de 2012

Exposició de llibres d'artista en homenatge a Pere Calders

revista bonart
La pintura, l’escultura, la fotografia i el gravat, entre d’altres, son gèneres prou coneguts per la majoria de públic. Contràriament, el llibre com a peça artística, és molt desconegut. Apropar aquesta disciplina artística, definir-la i entendre’n les seves possibilitats és el què pretén la propera exposició del Centre d’art el Marçó vell de Centelles. Pere Calders va ser el tema proposat als artistes convidats a realitzar obres per aquesta mostra, ja que enguany se celebra el centenari del seu naixement. La mostra es complementa amb altres peces de tema no “calderià” que ajuden a completar el concepte de “llibre d’artista”. Calderiana acull, doncs, una seixantena de llibres, d’artistes de totes les disciplines i vinguts d’arreu de la geografia catalana. L’exposició s’ha volgut unir als actes de la diada de Sant Jordi de Centelles organitzant una sèrie d’activitats al seu voltant: una conferència a càrrec de Francesc Orenes el dia 12 d’abril, una visita guiada oberta a tothom el dia 14 i un taller familiar el dia 21. L’exposició, que s’inaugura aquest divendres dia 30 de març a les 19 h es podrà visitar, en l’horari habitual de caps de setmana fins el proper 1 de maig.

Entrada destacada

Teixir el silenci