Un còdol, la llavor.
o Autobiografia visual.
sobre 'Biografies visuals' de Marta Ballvé
Mira. Em veus? Apren a mirar-me. Aprehen-me. Realitats passades, presents i futures s'acumulen, s'empenyen, s'entrelliguen en llaços màgics sorprenents quan et miro, quan et passejo. Un objecte, un quadro, una escultura, la poesia visual. I jo mirant-te. Vull aprendre a veure. Vull saber com miro. Vull saber com aprenc. Vull passejar pel recorregut. Vull recórrer el procés. Vull processar el camí. Vull caminar el passeig. Vull saber quin és el pas que em porta des de l'objecte trobat al quadro treballat i acabat. Tots dos perfectes en la meva mirada. Tots dos tresors amb memòria, passada, present i futura.
Marta Ballvé passeja sobre la tela mentre els objectes s'aferren i es deslliuren al buit i construeixen una nova imatge mantinent l'anterior a l'interior. Ahir, ara, demà. Abans, avui, després. Una mateixa superfície s'allibera del pla i emergeix en volum. De l'objecte a la pintura i de la pintura a l'objecte. El collage, el poema objecte, l'objecte trobat, el pintar sobre el pintat. Cada quadro és el resultat de molt de treball en el temps on intervenen i conflueixen molts factors. La vida s'estampa en la tela per anar evolucionant amb energia pròpia. Fins que no és, la Marta no el deixa. A mesura que la seva obra creix els límits entre pintura, collage i escultura es van fent cada cop més fins. Trencar la línia del temps com trencar les fronteres de la forma són alguns dels camins que transita l'autora en aquest treball de maduresa que la porta a reflexionar sobre el fet de mirar, veure, observar i sobre com la memòria, l'experiència, les emocions són en la construcció de la nostra realitat perceptiva.
Viure l'emoció en l'obra passant per la pròpia vivència per retornar a l'obra; de l'autobiografia a l'(auto)biografia de cada lector; reflexió sobre una mateixa des del defora; observem l'autobiografia i anem a la nostra i vivim en el viure de l'altra des del nostre per retornar al nostre i de mirall a mirall rebotar i tornar a nosaltres amb una mica de l'altra. La Marta vol l'intercanvi en la mirada, en la seva mirada i en la de l'observador. El plaer per la lectura és una font de beure, i veure, on observar és llegir, comprendre i aprehendre. Mirar, observar, plasmar, expressar; mostrar perspectives diverses, punts de vista diferents, noves realitats, relitats altres per un enriquiment individual i col·lectiu. Revisitar el nostre espai; mirar des d'un altre lloc. En el procés de treball desenvolupat a 'Biografies Visuals' l'artista s'ha endinsat en l'obra per distanciar-se'n i per retornar-hi; després d'haver-la vist des del camí, des de la platja, des de la muntanya, des de la reflexió, hi retorna amb la força del crit callat per poder fer cada cop més allò que realment vol: li agrada fer allò que sempre ha desitjat i que cada cop se li apareix amb amb més claredat. Esforç. Voluntat. Persistència. Camí. Peu rere peu i màgia.
Sobre el buit regna. Regna sobre el blanc i guia i marxa i retorna fins que hi veu allò que ha de ser. El que finalment és. Línies de recorregut caminat i de camins de memòria. Objectes amb història, imatges robades i resituades en un nou món de pròpia creació. La vida creix, es mou i vola en les caixes-tresor de la Marta Ballvé. Repassar, retornar, recaminar, desfer, fer, crear, destruir i crear en una acumulació de fonts i deus entrelligades que conformen les imatges finals. El mètode de treball plàstic i el mètode reflexiu sumen forces en 'Biografies visuals' per trepitjar fort després de tant d'anys d'artista. La creadora rodola sobre la seva obra com el còdol sobre el llit del riu. S'arrodoneix, es forma en un esperial de força sense fi. El temps és un temps doble: de modificació i de treball. L'atzar contribueix a la modelació de l'objecte i en el pulit de l'interior. L'atzar i el treball modelen l'obra en un temps que regenera l'esperit en continguts plens de memòria viva.
'L'escriptura visual' és l'alfabet que ens ajuda a recórrer les caixes màgiques que són els quadros de Marta Ballvé. Cada obra és una fotografia de memòria, una caixa d'un espai concret en múltiples dimensions amb records, amb vida present i amb camí al futur. Il·lusions, recorreguts, itineraris. Les estades amb el seu temps, el seu moment i la seva realitat palpable ens condueixen a 'Viure el moment en plenitud', gràcies a la conducció ferma de Ballvé cap al passeig, la caminada. La mirada.
Un còdol, una petja, un quadro. La llavor.
Marta Darder
miércoles, 20 de julio de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entrada destacada
“Árboles de agua”´ Exposición en arte/vistas gallery. Barcelona
“Árboles de agua” es un proyecto que habla de la necesidad de repensar nuestra actitud frente la naturaleza. Durante el confinamiento severo...
-
“Árboles de agua” es un proyecto que habla de la necesidad de repensar nuestra actitud frente la naturaleza. Durante el confinamiento severo...
-
AU DELÀ DES CENDRES DE NOTRE PROPRE VÉSUVE. L'art, envisagé comme quelque chose qui sert à décorer, est un sujet. L'autre, qui p...
-
Jo estimo la vida com és: dolça i amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però quina culpa tinc si són les tintes negres les que...
No hay comentarios:
Publicar un comentario