1 Enero 2018 PROYECTO ELOGIO AL SILENCIO

Mi interés por la fuerza que genera un momento de silencio , el silencio entre líneas y todo lo que se esconde trás él me ha llevado a trabajar en este proyecto.Una fusión entre la imagen y la palabra que tienen como referente el silencio El título de este proyecto hace alusión a una poesía de Marta Pessarrodona, concretamente a su poema “ Elogi a l'aranya”

Carles Riba De nou la casa, i en la vetlla concorde dels cors, el nucli dolç i pur i el silenci del món on fórem nàufrags. (Tankkas del retorn)

5 Enero 2018 Àngels Gregori II Ploraves al lavabo. Mai m'he sentit tan a prop d'algú. El teu dolor duia la tristesa dels rails, dels edificis buits, dels polígons abandonats, dels suburbis de Berlín. Ploraves i t'agafava la mà com els buits s'agafen als silencis. Com la tranquil·litat als vidres. (De Quan érem divendres. Editorial Meteora 2013)

"Escolteu aquest silenci" Joan Brossa

6 de Enero [VI] HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA Ho sap tothom, i és profecia. La meva mare ho va dir un dia Quan m'acotxava amb blats lleugers; Enllà del somni ho repetia L'aigua dels astres mitjancers I els vidres balbs d'una establia Tota d'arrels, al fosc d'un prat: A cal fuster hi ha novetat. Els nois que ronden per les cales Hi cullen plomes per les ales I algues de sol, i amb veu d'albat, Criden per l'ull de les escales Que a cal fuster hi ha novetat. Els qui ballaven per les sales Surten i guaiten, des del moll, Un estel nou que passa el coll. El coraller ho sap pel pirata Que amaga els tints en bucs d'escata Quan crema l'arbre dels escrits; Al capità d'una fragata Li ho diu la rosa de les nits. L'or i l'escuma d'una mata Clamen, somnàbuls, pel serrat: A cal fuster hi ha novetat. El plor dels rics salpa pels aires, I les rialles dels captaires Solquen els glaços del teulat. Un pastor ho conta als vinyataires: A cal fuster hi ha novetat. El roc dels cims escampa flaires, I al Port mateix, amb roig roent, Pinten, pallards, l'Ajuntament. El jutge crema paperassa Dels anys revolts, a un cap de plaça, I el mestre d'aixa riu tot sol. El fum dels recs ja no escridassa I els pescadors faran un bol, Tot és silenci al ras de raça Quan els ho diu l'autoritat: A cal fuster hi ha novetat. Els de la Vall i els de Colera Salten contents, a llur manera, I els de la Selva s'han mudat; Amb flors de fenc calquen a l'era: A cal fuster hi ha novetat. De Pau i Palau-saverdera Porten les mels de llur cinglera I omplen els dolls de vi moscat. Els de Banyuls i els de Portvendres Entren amb llanes de mars tendres I un raig de mots de bon copsar Pels qui, entre vents, saben comprendre's. Els traginers de Perpinyà, Amb sang barrada en drap de cendres, Clamen dels dalts del pic nevat: A cal fuster hi ha novetat. Res no s'acaba i tot comença. Vénen mecànics de remença Amb olis nous de llibertat; Una Veu canta en recompensa: Que a cal fuster hi ha novetat. Des d'Alacant a la Provença Qui mor no mor, si el son és clar Quan neix la llum en el quintar. La gent s'agleva en la nit dura, Tots anuncien la ventura, Les Illes porten el saïm, I els de l'Urgell, farina pura: Qui res no té, clarors dels cim. La fe que bull no té captura I no es fa el Pa sense el Llevat: A cal fuster hi ja novetat.

José Emilio Pacheco La silenciosa noche. Aquí en el bosque no distingo rumores, no, de ninguna especie.  Los gusanos trabajan.  Los pájaros de presa hacen lo suyo (seguramente).  Pero no escucho nada.  Sólo el silencio que da miedo. Tan raro,  tan raro, tan escaso se ha vuelto en este mundo  que ya nadie se acuerda como suena,  ya nadie quiere  estar consigo mismo un instante. Mañana dejaremos de nuevo la verdadera vida para mañana.  No asco de ser ni pesadumbre de estar vivo:  extrañeza de hallarse aquí y ahora en esta hora tan muda. Silencio en este bosque, en esta casa  a la mitad del bosque. ¿Se habrá acabado el mundo?

PABLO NERUDA Yo que crecí dentro de un árbol tendría mucho que decir, pero aprendí tanto silencio que tengo mucho que callar y eso se conoce creciendo sin otro goce que crecer, sin más pasión que la substancia, sin más acción que la inocencia, y por dentro el tiempo dorado hasta que la altura lo llama para convertirlo en naranja.

El Silencio del Mar, Mario Benedetti El silencio del mar brama un juicio infinito más concentrado que el de un cántaro más implacable que dos gotas ya acerque el horizonte o nos entregue la muerte azul de las medusas nuestras sospechas no lo dejan el mar escucha como un sordo es insensible como un dios y sobrevive a los sobrevivientes nunca sabré que espero de él ni que conjuro deja en mis tobillos pero cuando estos ojos se hartan de baldosas y esperan entre el llano y las colinas o en calles que se cierran en más calles entonces sí me siento náufrago y sólo el mar puede salvarme

FRANCESC PARCERISAS Conec el color dels meus dits esbullant-te el son, de la finestra que es tanca, de l’ocell mort a la vorera. I aquells colors vermells de budells escampats per terra, i els iridescents d’aquella nit que hauria volgut engolir-nos enllà d’allò que som. I conec el color que et poso als ulls, i el color dels records, de la felicitat, de la tragèdia; i el color del lluny, de la pèrdua, del peu petit damunt la sorra fina. I, encara, el color cartró, el color de cendra humida de tots els amics oblidats. I conec el color del tren que deixa l’estació, del núvol a la posta rogent, de la paraula maldestra per dir amor. Però sempre em falta el blanc, lila, verd, groc, que acompanya els comiats o el silenci, i un color de llum ple del potser, del sí, del mai més, que sempre se m’agrumollen a l’ombra de la llengua.

TERESA COLOM Cuando del silencio de las cosas emana todo aquello que llegaremos a saber las miradas que de día miran al suelo se nos van a las estrellas. Abrimos la trampilla a nuestras ballenas para verlas saltar, conocedores de que su peso será el áncora de retorno hacia las aguas  profundas. Y volveremos a hundir los errores por los que no hay consuelo, los deseos vacíos de esperanza, las preguntas sin respuesta; pero antes puede que veamos en las estrellas la espuma de un mar y después, en los árboles, la espuma de un mar, para acabar viendo en el silencio de las cosas la espuma de un mar. · On tot és vidre (Pagès, 2009) [‘Donde todo es vidrio’].

Poema de Mireia Calafell Vaig menjar amb la honestedat de qui no enganya allò que menja: vaig menjar aquell menjar i no el seu nom. Clarice Lispector Menjar com qui no menja el nom: no la maduixa quasi impúdica damunt del blanc de la ceràmica, sinó l’ombra muda de l’hivern que en el silenci acull l’esclat per no ser allà esperant-ne el fruit. Menjar el que no diu cap paraula i així, amb la boca plena, escriure. (De Tantes mudes)

Y el mar con su destino de sal  prolongando el silencio esta tarde.  Corazón de agua, rosa oscura,  sábana de oro rojo que muere,  rapaz tormenta, alas al viento,  rumor de antigua historia que amaina.  En ti termina el sueño del agua,  mi palabra mecida en la tarde,  calentura que salta en mi pecho.  Tú , mar, con el destino de sal. 

 Poema de Joan Vinyoli EL CAMPANAR Sovint, sovint, com per la dreta escala d'un campanar, fosca i en runes, pujo cercant la inaccessible llum; ple de fatiga dono voltes, palpants els murs en la tenebra espessa, graó rera graó. Però de temps en temps,  sento la veu de les campanes, clara i alegre, ressonar, tocant a festa allà en l'altura, i veig per la finestra en el silenci de l'alba els camps estesos, esperant. Aurores de la infància, com us trobo llavors, ah, com encara dintre meu,  una llavor de joia perdurable pugna per fer-se planta exuberant! Com crides, infantesa, en les profundes capes del cor, com, de genolls, et trobo,  Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

BEQUER Rima XXXIV: Cruza callada, y son sus movimientos Cruza callada, y son sus movimientos silenciosa armonía; suenan sus pasos, y al sonar, recuerdan del himno alado la cadencia rítmica. Los ojos entreabre, aquellos ojos tan claros como el día; y la tierra y el cielo, cuanto abarcan, arde con nueva luz en sus pupilas. Ríe, y su carcajada, tiene notas del agua fugitiva; llora, y es cada lágrima un poema de ternura infinita. Ella tiene la luz, tiene el perfume, el color y la línea, la forma, engendradora de deseos; la expresión, fuente eterna de poesía. ¿Que es estúpida?… ¡Bah! Mientras callando guarde oscuro el enigma, siempre valdrá, a mi ver, lo que ella calla más que lo que cualquiera otra me diga.

FRANCIS BACON “El silencio es la virtud de los locos” Francis Bacon

Marta Ana Diz UNA PIEDRA QUE DIGA   Una sombra geométrica precisa su pantalla de luz para existir,  un celeste jacinto,  la forma del viento en las copas de los cedros, la historia del agua en una concha, no tan lisa que no declare que ahí hubo una historia.   Así con el silencio,  no tan pulido que no guarde uno que otro eco de algún eco perdido.   Una raya en la tierra, una piedra que diga que aquí una vez descansó un cuerpo y se aquietó una mano.

THOMAS CARLYLE El silencio es el elemento en el que se forman todas las cosas grandes

Lluis Calvo Riu Apaivagat el sol de l’aigua de cendra amb cor el riu d’Heràclit — el grec rebec el presocràtic l’etern corrent i el desigual— Davallament de codolada resclosa avall so de granotes silenci extrem auguri fluid deler que brolla amb comptagotes

FRANCESC TORRALBA “...La pedagogía del silencio es previa a la palabra...”

Maria Antònia Massanet No és prou el llenguatge per dir tots els buits i silencis que en corsequen, No s'han inventat les lletres per confegir el significat de tots els enfondraments que ens devoren. Al ventall de fonemes li faltan sons que diguin l'ofec de tanta malura. Oh hi trobareu forats no hi busqueu sintaxi

Silencio Por Octavio Paz Así como del fondo de la música brota una nota que mientras vibra crece y se adelgaza hasta que en otra música enmudece, brota del fondo del silencio otro silencio, aguda torre, espada, y sube y crece y nos suspende y mientras sube caen recuerdos, esperanzas, las pequeñas mentiras y las grandes, y queremos gritar y en la garganta se desvanece el grito: desembocamos al silencio 23 de enero El Silencio, Federico García Lorca Oye, hijo mío, el silencio. Es un silencio ondulado, un silencio, donde resbalan valles y ecos y que inclina las frentes hacia el suelo The Silence, listen, my child, to the silence. An undulating silence ,a silence that turns valleys and echoes slippery, that bends foreheads toward the ground. . ~Federico García Lorca, The Silence

24 DE ENERO Repta el silenci- M.Martí i Pol - Llibre d’absències Repta el silenci des del teu silenci I així l’espai de tu mateix que guanyis serà lliure de tota servitud. Només l’íntim combat es justifica perquè d’ell en pervé força i misteri. Tot és excés en el mudar dels homes i al capdavall descobrim amb sorpresa que, fet i fet, l’essencial s’amaga rere el gest repetit sense peresa rere el somriure que ens infon coratge i sobretot rere l’amor que es dóna sense exigir favors ni recompenses.

25 de ENERO Projecte "ELOGI AL SILENCI" Montserrat Abelló Dins l’esfera del temps contemplo sempre la mateixa imatge que esquiva de mi se’m perd entre fulls de quaderns inacabats, on un i un altre cop veig escrit el meu amor de tu. Tu que no t’has volgut lliurar mai al plaer dels mots, i t’has endinsat en el silenci. Dins l’esfera del temps (1998) 26 de ENERO Maria Antònia Cabré-Pons “Les coses importants de debò ens passen en silenci i no hi ha descobertes que no siguin interiors “Antònia Carré-Pons

27 de Enero Jorge Luis Borges “No hables al menos que puedas mejorar el silencio”

DOMINGO 28 DE ENERO JOAN Margarit + AVANÇAR DINS UN CONTE Sobre el bosc en silenci cau la neu, una manta gruixuda que no escalfa la miserable multitud de roures. Ben abrigat, el creuo caminant: on hi havia el camí ha quedat cobert i no queda més rastre que els meus passos. Em trobo un niu caigut, un niu molt gran, com si fos el bressol d’un infant mort. Ara, per tornar enrere necessito les pròpies empremtes, però cau la neu i va esborrant-les en silenci. Un cop de vent aixeca un remolí i el niu va arrossegant-se, rodolant per un temps mut i fred, sense camins.

Lunes 29 de ENERO GABRIEL FERRATÉ LA VIDA FURTIVA Segurament serà com ara. Estaré despert, aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador que surt d'un pou, em pujarà des del silenci de tota la casa, brusc, el ronc de l'ascensor. M'aturaré a escoltar el bufeteig de portes de metall, i els passos del replà, i endevinaré l'instant que arrencarà a tremolar l'angúnia del timbre. Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut, que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.

MARTES 30 DE ENERO ALEJANDRA PIZARNIK como un poema enterado del silencio de las cosas hablas para no verme

MIERCOLES 31 DE ENERO José Saramago Es tan hondo el silencio en las estrellas. Ni el son de las palabras se propaga, ni el canto de las aves milagrosas. Pero allá, en las estrellas, cuando somos un astro redimido, es donde se oye el íntimo rumor que abre las rosas.

ELOGIO AL SILENCIO FEBRERO 2018 1 DE FEBRERO Erling Kagge ...”El silencio es una necesidad que deberíamos atender”...

2 DE FEBRERO MARTA PESSARRODONA El soroll del silenci que callin per sempre els llavis mentiders, que parlen contra el just amb insolència, desafiant i menyspreant. Salms 31;19 És la música més bella, diuen. el brogit més tranquil. És un fractal de l’ànima? És una jugada del destí? Els qui ho pateixen, quina culpa expien? Els qui ho veiem, quin soroll silenciem? Els llavis mentiders no callen i tots plegats aplaudim. Justícia en el silenci, menyspreu, sovint, en l’esgarip. Les famílies ploren i es desesperen i nosaltres callem i assentim. Quina poesia amaguen? Quin dolor de tots porten? És la música més bella, diuen...

3 de Febrero MARTA PÉREZ SÀRRIA V NIU   Tornaràs a casa a trobar la nit d’amor que deixaràs embastada, amb fil de suor i saliva, als meus llençols. Em trobaràs, encara niu, adormida sobre la petjada del desig. El silenci ha tancat els ulls i em permet escoltar la teva veu.  

4 DE FEBRERO MARIO BENEDETTI Hay pocas cosas tan ensordecedoras como el silencio

5 DE FEBRERO Mentre dorms, d’Àngels Gregori Mirar-te mentre dorms és com entrar sola a un museu.   És visitar sales buides amb pintures de Courbet i és canviar el silenci de les parets pel so de la teua respiració.   No ho saps, però mentre dorms eleve el teu cos a l’alçada d’obra d’art -poema, simfonia, pintura- i crec en ell com crec en les figures de Botticelli o amb els déus d’escultures barroques.   Et mire mentre dorms i pense en totes les coses efímeres, en cada espai que ocupen les cicatrius del teu cos ben habitat, en el contorn de les teues ombres i en cadascuna de les teues parts humides.   Li he comprat totes les hores al rellotge per poder passar aquesta nit amb tu.   New York, Nabokov & Bicicletes, d’Àngels Gregori (Editorial Bromera)